Que es pot beure si no és el suc propi?
Que és allò tan glaçat, fred i estèril
que viu de la carronya meva i de ma pròpia carn?
Que és una espelma sinó un llum feble i efímer?
Quant dura la cera sinó uns instants?
Sembla que s'ha apagat l'última
que soc a fosques,
i que a les parets brilla el mateix
que dibuixen els vents quan diuen
que el somni entristit és un vòmit
dels déus
cap als meus.
