Cançó per a una ungla morta.

Llunyana a la vida, tan jove i tan viuda
estaca dessagnada dels dits
navalla bruta i primitiva
plor de les mans velles.

El temps farà de tu, crua i menyspreada victòria,

un bassal de cèl·lules i papiroflèxia

Cementiri de pols, fragments, estelles...

nafra inerta, fera que xiscla amputada.

  

Viu intensa com gotes de raïm

Roncadora de guitarres

Excavadora d’incògnites

Cap dels soldats que t’acaronen.

Viu intensa fins que li arriba l’hora

I llavors l’acer té una conversa amb ella

Ella te pocs torns de paraula

Ella, mor indefensa i cau a terra.

  

Cau a terra i calla sobtada

endolcint el silenci hiperbòlic

vibra el bronze dels seus crits

com el bram de la catedral més barroca .

Cau a terra i deixa de ser
l'arma dels cavallons de pell i os
l'extrem del dit que t'assenyala
l'espurna de la carn enemiga.

L'Ovidi i sa puta

Irremeiablement la sort és puta

O no és sort.

Segurament, com sempre passa

tot és causa d’un dit que assenyala

i ni  és diví ni és celestial

és terrenal i és fill de puta.

Se’n fot el pont de la vida urbana

se’n fot el riu del ventre del pescador.

I mentre quede un riu sec ofegant vianants

ella no farà vacances, i seguirà

ensucrada i visceral com el seu nom

esclatant i esgarrant la nit

cridant i esbossant un dia

filla del meu fetge

puta i clamorosa guitarra.

Recepta per a macedònia de nafres

Estufa el ferro rovellat de les teves dents
Escup una fita de pedra rosegada
Enverina el sucre amb sal, i bota
Bota entre cítrics roents 
i supura merda amb les ferides.


Posa-li fi a la mort pendent
 matant l’acidesa dels teus bots
Amb la rudimentària estaca dels braus
Amb la poètica crua de la mort
Amb la vida intrínseca del bacallà.

Curt

Açò deu ser tan breu
com una caiguda lliure
d'un bolígraf al terra
o com un teclat que parla
a 250 paraules per minut.

Escàs i efímer
el goig és groc,
és nu,
és viu,
és tendre...
és mort.

Laptopuagh

Només tinc temps de deixar que el zip decideixi
si vol entrar a la carpeta de baixades
o si vol passar-me pels ulls i acaronar-me el nervi ocular.

Avui han passat milers de coses
han mort molts cowboys
i un baix continu els ha acompanyat.

També l'estança improvisada de les meves mans brutes al lavabo
ha aclarit la existència d'un més enllà de les interfícies
ha aclarit els dits, amb aigua i sabó roent.

CASIO

L'estètic pensament dels teus 8728

enumera  la 887687142 essència d'un pit.

Hi sumes una 66252001 de metall contundent

i la imatge 44920 de les teves cames obertes.

Aquesta vesprada el 826 que portes

ha arribat a 834968 plantejar 

que ets un número més

a les portes 82735638928293 d'una calculadora excepcional.

Tu ho saps?

Per què si un dimarts em fan mal les cames, automàticament els contrabaixos sonen a pastís d'aniversari?

Per què si hi ha milions d'éssers vius al món, el meu cap balla un dos per dos amb milers de milions?

Per què si no tinc fam, he de sopar el que hi ha a taula?

Per què si no tinc fam, he de fer-me el sopar que ha d'haver-hi a taula?

Per què si no et dic res, he de voler evitar-te precisament?

Per què si no et dic res,
no he de voler forçar teus braços i els teus cabells

per a que ballen un dos per dos
amb la delicada melodia genital

que marca un contrabaix d'aniversari
a l'hora de sopar?