L'Ovidi i sa puta

Irremeiablement la sort és puta

O no és sort.

Segurament, com sempre passa

tot és causa d’un dit que assenyala

i ni  és diví ni és celestial

és terrenal i és fill de puta.

Se’n fot el pont de la vida urbana

se’n fot el riu del ventre del pescador.

I mentre quede un riu sec ofegant vianants

ella no farà vacances, i seguirà

ensucrada i visceral com el seu nom

esclatant i esgarrant la nit

cridant i esbossant un dia

filla del meu fetge

puta i clamorosa guitarra.

Recepta per a macedònia de nafres

Estufa el ferro rovellat de les teves dents
Escup una fita de pedra rosegada
Enverina el sucre amb sal, i bota
Bota entre cítrics roents 
i supura merda amb les ferides.


Posa-li fi a la mort pendent
 matant l’acidesa dels teus bots
Amb la rudimentària estaca dels braus
Amb la poètica crua de la mort
Amb la vida intrínseca del bacallà.