Estufa el ferro rovellat de les teves dents
Escup una fita de pedra rosegada
Enverina el sucre amb sal, i bota
Bota entre cítrics roents
i supura merda amb les ferides.
Posa-li fi a la mort pendent
matant l’acidesa dels teus bots
Amb la rudimentària estaca dels braus
Amb la poètica crua de la mort
Amb la vida intrínseca del bacallà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario