el tedio,
de algo,
llano,
vasto,
en contraposición a la cuchillada fría y veloz y vertiginosamente larga,
las horas se fríen sin tempo alguno.
Esos días, hablo al horizonte
y le digo que tiene un precioso color de ojos.
Normalment, sentim que allò artificial és el que aflora la nostra pròpia humanitat. Les parets parlen, tocadiscs que expressen sentiments, texts sobre interfícies digitals transmeten sensacions passionals. El problema ve a ser que en la majoria dels casos utilitzem allò artificial per a dessubstanciar i desvitalitzar els nostres instints, com si d'un plaguicida es tractés.
¿El Spleen...?
ResponderEliminarUn neo-spleen del siglo XXI... tal vez más que marcado por el tedio ante la nada, marcado por el tedio ante el exceso, de información, de distracciones, de aparente vitalidad... exceso tan inestable (y desustanciado) que se conviere en nada.
ResponderEliminar