Açò deu ser tan breu
com una caiguda lliure
d'un bolígraf al terra
o com un teclat que parla
a 250 paraules per minut.
Escàs i efímer
el goig és groc,
és nu,
és viu,
és tendre...
és mort.
Normalment, sentim que allò artificial és el que aflora la nostra pròpia humanitat. Les parets parlen, tocadiscs que expressen sentiments, texts sobre interfícies digitals transmeten sensacions passionals. El problema ve a ser que en la majoria dels casos utilitzem allò artificial per a dessubstanciar i desvitalitzar els nostres instints, com si d'un plaguicida es tractés.
miércoles, 30 de mayo de 2012
viernes, 18 de mayo de 2012
Laptopuagh
Només tinc temps de deixar que el zip decideixi
si vol entrar a la carpeta de baixades
o si vol passar-me pels ulls i acaronar-me el nervi ocular.
Avui han passat milers de coses
han mort molts cowboys
i un baix continu els ha acompanyat.
També l'estança improvisada de les meves mans brutes al lavabo
ha aclarit la existència d'un més enllà de les interfícies
ha aclarit els dits, amb aigua i sabó roent.
si vol entrar a la carpeta de baixades
o si vol passar-me pels ulls i acaronar-me el nervi ocular.
Avui han passat milers de coses
han mort molts cowboys
i un baix continu els ha acompanyat.
També l'estança improvisada de les meves mans brutes al lavabo
ha aclarit la existència d'un més enllà de les interfícies
ha aclarit els dits, amb aigua i sabó roent.
martes, 15 de mayo de 2012
CASIO
L'estètic pensament dels teus 8728
enumera la 887687142 essència d'un pit.
Hi sumes una 66252001 de metall contundent
i la imatge 44920 de les teves cames obertes.
Aquesta vesprada el 826 que portes
ha arribat a 834968 plantejar
que ets un número més
a les portes 82735638928293 d'una calculadora excepcional.
Tu ho saps?
Per què si un dimarts em fan mal les cames, automàticament els contrabaixos sonen a pastís d'aniversari?
Per què si hi ha milions d'éssers vius al món, el meu cap balla un dos per dos amb milers de milions?
Per què si no tinc fam, he de sopar el que hi ha a taula?
Per què si no tinc fam, he de fer-me el sopar que ha d'haver-hi a taula?
Per què si no et dic res, he de voler evitar-te precisament?
Per què si no et dic res,
no he de voler forçar teus braços i els teus cabells
per a que ballen un dos per dos
amb la delicada melodia genital
que marca un contrabaix d'aniversari
a l'hora de sopar?
Per què si hi ha milions d'éssers vius al món, el meu cap balla un dos per dos amb milers de milions?
Per què si no tinc fam, he de sopar el que hi ha a taula?
Per què si no tinc fam, he de fer-me el sopar que ha d'haver-hi a taula?
Per què si no et dic res, he de voler evitar-te precisament?
Per què si no et dic res,
no he de voler forçar teus braços i els teus cabells
per a que ballen un dos per dos
amb la delicada melodia genital
que marca un contrabaix d'aniversari
a l'hora de sopar?
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)