Normalment, sentim que allò artificial és el que aflora la nostra pròpia humanitat. Les parets parlen, tocadiscs que expressen sentiments, texts sobre interfícies digitals transmeten sensacions passionals. El problema ve a ser que en la majoria dels casos utilitzem allò artificial per a dessubstanciar i desvitalitzar els nostres instints, com si d'un plaguicida es tractés.
miércoles, 30 de mayo de 2012
Curt
Açò deu ser tan breu
com una caiguda lliure
d'un bolígraf al terra
o com un teclat que parla
a 250 paraules per minut.
Escàs i efímer
el goig és groc,
és nu,
és viu,
és tendre...
és mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario