Per què si un dimarts em fan mal les cames, automàticament els contrabaixos sonen a pastís d'aniversari?
Per què si hi ha milions d'éssers vius al món, el meu cap balla un dos per dos amb milers de milions?
Per què si no tinc fam, he de sopar el que hi ha a taula?
Per què si no tinc fam, he de fer-me el sopar que ha d'haver-hi a taula?
Per què si no et dic res, he de voler evitar-te precisament?
Per què si no et dic res,
no he de voler forçar teus braços i els teus cabells
per a que ballen un dos per dos
amb la delicada melodia genital
que marca un contrabaix d'aniversari
a l'hora de sopar?
No hay comentarios:
Publicar un comentario